3 ciutats, les 3 amb M, 3 experiències amb Couch, tot de camí i per veure algo més que el salt de l'Àngel a Veneçuela, la meva principal atracció. La majoria van a les platges meravelloses del Carib, però jo ja n'he vist proutes, així que entro per Maracaibo, la qual em recorda a la cançó de La Unión, i evito la costa. La ciutat practicament no la vaig veure, era pont de carnaval, tot tancat, i els 3 dies me'ls vaig passar de festa amb els amics de la Dayana, una noia molt simpàtica que m'acullia a casa seva. A Veneçuela els carnavals no son com a Colòmbia o Brasil, pures festes a casa de gent, 2 cops vaig veure sortir el sol! I curios poder veure els Oscars en una hora normal.
A Mèrida també vaig fer poc... prefereixo gastar-me els diners amb el Salt de l'Àngel (prou car), que en tours pot ser interessants de la zona. També vaig estar com a casa amb l'Edgary, fent truites de patates amb el seu veí, en Donald, i provant coses típiques de Veneçuela. La ciutat molt tranquila i amb un clima un pel fred, està rodejada dels pics més alts del país.
A mig camí de Ciudad Bolívar, vaig parar a Maracay, altre cop a casa d'un couchsurfer, tots 3 a Veneçuela han estat increibles, super amables, simpàtics i molt atents, pq després diguin dels veneçolans... aquí l'Abby i els seus 2 amics José, em van tractar com un rei! Sol 2 dies, però visites a la ciutat, un museu de biologia i naturaleza, classes de natació i sempre m'acompanyàven a tot arreu. També em van cuinar arepas, molt més bones que les colombianes... 3 llocs i poca cosa a veure, però molt agradable l'estància a casa d'aquesta gent. Que guai compartir coses, fer vida d'amic i no tant de turista, la meva tercera estrelleta del viatge m'espera.
Notes
Dilluns, 23 de febrer de 2009
Casa de la Dayana, Maracaibo
Marxaré de Maracaibo sense veure res de la ciutat, estan de pont i carnaval, i ja porto dos dies veient com surt el sol! Molt simpàtics els seus amics, ahir varem veure els Oscars tots plegats, També està la Champions, ens aixequem super tard i fem vida de colegues, ja ve bé de tant en tant i no fer tant el turista. Ja ho dic que m'agradaria parar en un lloc i treballar, sentir-te part d'alguna cosa, un projecte, tornar a la rutina, viatjar i conèixer, però de forma més estàtica, no se... però al menys disfruto el dia a dia, digue'm que prefereixo fer una truita de patates plegats que veure el centre històric de la ciutat, amb tant de temps pel món un valora ja altres coses, i aprecia més les coses comuns i "mundanes", no se... després està el tema inseguretat a Veneçuela, sortir al carrer és un perill constant es veu, hi ha una psicosi que flipes, els de fora no ens ho acabem de creure, però tota l'estona estàs sentint "van atracar a fulano, li van pegar un tiro a l'altre"... per la nit els carrers estan buits i la veritat es que fa respecte, però no se... tb es veritat que estic amb gent que tenen diners, i les zones on viuen son víctimes d'atracaments i robatoris de cotxes. El cas es que per ser els primers dies a Veneçuela, doncs va molt bé estar a casa d'algú i fer vida de local, aclimatar-se al país i preguntar per la ruta prevista, a veure si puc veure el salt de l'Àngel...
dissabte, de febrer 28, 2009
dissabte, de febrer 21, 2009
La Noukie continua viatjant...
Siiiiiiiiii... encara no s'ha cansat d'estar a la meva motxilla petita i continua viatjant amb mi. Li encanta quan la trec a passejar i visita els llocs mes bonics del meu viatge. Aquest cop ha passat moltes hores en avions i ha canviat de continent 3 cops! Qui ho havia de dir que la Noukie viatjaria tant, oi?
divendres, de febrer 20, 2009
Colòmbia - La Guajira
Després de Cartagena cap a Santa Marta, on estan les platjes mes maques de Colòmbia, al Parc Nacional Tayrona. Jo me les vaig saltar, estan plenes de turistes i la veritat, a part de que no sóc un amant del sol, ja n'he vist proutes de platjes paradisiàques. Per Santa Marta bé, una ciutat amb port, un passeig a la vora del mar, molts estrangers i fàcil sortir de marxa, també barat comparat amb Cartagena i altres indrets. Ja després cap a Riohacha, on tenia pensat arribar al Cabo de la Vela, també zona de platja però molt diferent... Riohacha fins i tot em va agradar més que Santa Marta, que son per l'estil però era molt més petit, més agradable i la platja més maca i animada. A part tota una aventura anar al Cabo de la Vela, acompanyat per una noia de Bogotà que vaig conèixer a l'hotel. Has d'agafar dos "colectivos", el segon per una carretera tortuosa i el paissatge cada cop més inhòspit... son platjes però con enmig del desert, quasi fantasmagòriques, el poble per exemple, sense gent, sense electricitat... fa por i tot! Pero es respirava una tranquilitat aclaparadora, era un plaer tumbar-se a les hamàques i veure durant hores el sol com baixava. També fer excursions per la zona, amb una calor que matava però! A unes dues hores de camí hi havia el Pilón de azúcar, una caleta que semblava sortida del llibre "Mecanoscrit del segon origen", tota la zona era una localització perfecta pel llibre, et trobaves ben sol tota l'estona, de tant en tant et creuaves locals, indígenes Wayúu que no semblaven molt contents de veure turistes crec... i cap al vespre petaves la xerrada amb altres turistes (pocs però amb la colombiana i un italià molt majo, ho passavem bé), ja més complicat el tema de dormir, era en hamàques i a mi em va costar un munt, fins a les 4h no agafava el son... fer la migdiada ja me'n sortia mes bé, jeje... tb van ser dos dies sense aigua dolça per dutxar-se, electricitat sol de 18h a 21h, molta calor... pero que xulo! Em va agradar molt... perfecte per finalitzar el meu viatge per Colòmbia, que m'ha agradat bastant i ara entenc com els turistes si queden a viure. Ja ho diuen... "Colombia, el unico riesgo es que te quieras quedar".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)